19 abr. El·lèbor Fètid
Helleborus foetidus, L.
L’herba de ballesters, també coneguda com a el·lèbor fètid, escampador, olierca i manxiula, és de les úniques plantes d’alta muntanya que té el “valor” de florir a l’hivern. Es troba a zones de muntanya, a boscos, matollar i penyals, generalment en sòl calcari fins a 1600 metres.
El seu nom popular té l’origen en el suposat ús que se’n feia del suc de la planta per enverinar les fletxes.
També s’anomena marihuana dels “ximples” per assemblar-se les seves fulles al cannabis sativa.
Totes les parts de la planta són lleugerament verinoses. La intoxicació pot produir vòmits tot i que no delirium tremens com sosté la creença popular.
En l’Edat Mitjana es considerava una planta de bruixes. Amb ella s’elaboraven olis essencials que en fregar a zones erògenes incrementaven l’excitació sexual, segons expliquen cròniques d’aquelarres en que les bruixes empastifaven les seves escombres amb essència d’el·lèbors.
És també la planta dels pidolaires, doncs els mendicants se la posaven per provocar-se accessos i nafres que els ajudessin a demanar l’almoina.
L’Helleborus foetidus, al igual que la majoria de plantes del seu gènere, són resistents a les enfermetats i plagues. No obstant, en els últims anys s’ha fet present una enfermetat viral que ataca al gènere Helleborus, coneguda com a mort negra d’Helleborus. Alguns dels símptomes d’aquesta rara malaltia són una demora en el creixement i l’aparició de taques negres a les fulles.
Es recomana recol·lectar les seves arrels durant la tardor, després d’assecar-les per a ser utilitzades en el tractament d’algunes malalties com la hipertensió arterial on s’aplica per reduir la pressió arterial alta. Les seves propietats medicinals són semblants a les del Helleborus Niger. S’utilitza com a estimulant del ritme cardíac en pacients d’edat avançada, tot i que en l’actualitat aquest tractament està pràcticament en desús.